Projectes i Plans Educatius

CASTELL D’ARO, PLATJA D’ARO I S’AGARÓ

I L’ATENCIÓ INTEGRAL A

LA INFÀNCIA, L’ADOLESCÈNCIA I A LES SEVES FAMÍLIES

 

CONTEXT

El municipi de Castell d’Aro, Platja d’Aro i S’Agaró és un municipi peculiar per les seves característiques i dinàmica econòmica què ha condicionat i condiciona la realitat demogràfica i social.

Està format per tres nuclis diferenciats, tant per les dinàmiques socioeconòmiques com per la seva trajectòria històrica:

• Castell d’Aro. Nucli històric que manté la seva estructura medieval. Les seves dinàmiques són de poble tradicional, on el sectors econòmics primari i secundari encara juguen un paper important.
• S’Agaró. Amb una dinàmica predominant de segona residència i amb poca activitat econòmica fora del sector pròpiament turístic.
• Platja d’Aro, nucli on viu la gran majoria de la població. Aglutina la major part de serveis públics i municipals, tot i que molts estan duplicats a Castell d’Aro. És on podem trobar l’Ajuntament i la gran massa de sector comercial, de restauració i oci.

La població també es concentra en les nombroses urbanitzacions, algunes allunyades dels nuclis.

El desenvolupament econòmic, basat en el turisme, té relació amb la temporalitat dels llocs de treball. Les oportunitats laborals que hi ha a la temporada d’estiu, generen una ocupació inestable, marcada per l’estacionalitat, però amb molta demanda puntual en serveis turístics i de restauració. Així mateix, la forta atracció que el sector serveis genera en la població immigrada és un dels principals motius de l’elevat percentatge de població estrangera.

L’especial sensibilització del municipi davant aquesta situació i les novetats legals del moment, van comportar què a finals dels 80 es creessin els Serveis Socials i a principis dels anys 90, veiessin la llum tot un seguit de projectes destinats al lleure educatiu de joves i infants, així com a l’atenció de les necessitats de la gent gran i de les dones, amb el naixement de dos casals i de l’aula d’adults.

Així doncs, els serveis i recursos es van  creant  per donar resposta a les necessitats que es detecten: la necessitat de fomentar la xarxa social fruit de les característiques del municipi: gestionar l’arribada, integració i convivència de població estrangera comunitària i extracomunitària; repensar la dotació de recursos i serveis per poder fer l’acompanyament a l’envelliment de la població; posar en coneixement d’infants i joves un oci alternatiu al nocturn i de consum; l’acompanyament de  les famílies amb petita infància,….

De totes aquestes qüestions es desprèn què l’activitat econòmica del nostre municipi hagi  determinat una jornada laboral de les nostres famílies  condicionada  per les característiques del seu lloc de treball el qual, en la majoria dels casos, presenta una important estacionalitat amb la conseqüent ampliació de la jornada laboral en els períodes de més afluència  de visitants.

La jornada contínua ha estat un eix organitzatiu i vertebrador fonamental  de les dinàmiques familiars, socials i comunitàries del nostre municipi, quelcom què va molt més enllà del horari pròpiament escolar, essent un nexe natural entre l’educació formal i la no formal.

De les enquestes què els centres educatius  han anat passant a les famílies aquests darrers 10 anys, des de l’inici de la prova pilot, es desprèn que una amplíssima majoria   consideren que la jornada contínua facilita la conciliació de la vida familiar i laboral.

Ja des dels anys 90 els serveis socioeducatius del municipi hem  fet  una gran aposta per garantir la provisió de les necessitats bàsiques materials: alimentació, medicaments, higiene, ocupació, habitatge… intentant reduir l’estrès de les famílies que passen per una situació de vulnerabilitat, acompanyant-les perquè puguin fer canvis enfocats a l’apoderament i al benestar emocional i, alhora, treballar i donar suport a la comunitat per fomentar que esdevingui proactiva a través de diferents formes de participació: voluntariat, associacionisme, cooperació, intercanvis, ajuda mútua, processos participatius, implicació…

L’any 2007 arran del tancament de la UEC (Unitat d’Escolarització Compartida), on anaven els nois/es que no estaven adaptats al medi escolar,  es van donar nombrosos incidents que van obligar a crear la Comissió per la Prevenció de la Delinqüència Juvenil,  que en aquell moment reunia a: Policia Local, Mossos d’Esquadra, Serveis Socials, Joventut, centres educatius del municipi, EAP, DAM i professionals del Departament de Justícia. Va ser en aquell moment, quan es va començar a funcionar com una xarxa dinàmica, on es compartien les idees, les preocupacions, les observacions i les propostes. Aquesta Comissió va activar un procés que va passar per diverses fases i què va anar generant un model de creixement basat en els principis sistèmics.

El fet de viure, compartir i treballar plegats, posant al centre les persones del municipi i el seu benestar, va permetre generar un sentiment de suport entre les professionals fent que veiéssim les intervencions, els projectes, els problemes i els símptomes amb una mirada més amplia, podent connectar el què estava passant amb el context d’on estava passant. Aquesta aproximació va comportar  major flexibilitat i l’oportunitat  de crear noves possibilitats i perspectives on veure i entendre els problemes. Les professionals participants a la Comissió van introduir una visió més àmplia i horitzontal de l’organització dels diferents serveis i, aquest model sistèmic va donar més opcions què no pas el model lineal que s’havia portat a terme fins aleshores.

Poc a poc i amb el treball constant i continuat, la situació es va anar reconduint i calmant, fins arribar al punt en el què els objectius de la Comissió per a la Prevenció de la Delinqüència Juvenil es van anar transformant. Es va veure la necessitat d’incorporar a la Comissió altres serveis del municipi que treballaven amb altres col·lectius, però què havien nascut en el marc del mateix model, principis i valors:  Dinamització Comunitària, Infància, Joventut i  Educació. Més endavant es van afegir: Promoció Econòmica, Biblioteca, Cultura, Esports  i  les Llars d’Infants Municipals.

Treballant des de les Bases del Model Relacional-Vincular es va crear un clima de creixement que va permetre generar un sentiment de suport entre les professionals que han manifestat què aquest model proporciona:

• Un coneixement més profund dels diferents serveis entre ells.
• Una perspectiva què permet veure les capacitats, i no la manca d’elles.
• Un anàlisi més ampli de les necessitats.
• L’optimització dels recursos de la comunitat.
• Agilitat i adaptació.
• Ser més resolutius.
• Millorar les estratègies de prevenció i mediació.

Després d’anys treballant en xarxa i havent ampliat els serveis que conformaven la Comissió, es va decidir que la denominació que tenia la Comissió ja no reflectia el què s’estava fent. El nom original era Comissió per a la Prevenció de la Delinqüència Juvenil, però el focus de la feina havia canviat dels incidents i els problemes, a la promoció de la convivència. La Comissió va passar a anomenar-se: Comissió per a la Promoció de la Convivència. Vàrem passar d’estar centrades en la prevenció de la delinqüència, a la promoció de la convivència. Aquest va ser un canvi molt important per a nosaltres.

Quan l’any 2012 les AFA, amb el recolzament de les direccions i el professorat dels centres educatius públics,  van demanar a l’Ajuntament suport per implementar la jornada contínua, tots els serveis  ens vàrem coordinar per adaptar les activitats extraescolars a la nova jornada,  amb l’objectiu que la mainada estigués atesa i que cap infant quedés fora per qüestions econòmiques.

L’any 2014, tenint la sensació que la feina feta havia servit per millorar la situació de les persones del municipi, ens vam plantejar la possibilitat d’avaluar el model d’intervenció i el treball en xarxa. Es va buscar un grup de recerca especialitzat en el treball social i educatiu perquè ens pogués ajudar a analitzar la nostra pràctica i el seu impacte en la comunitat.

El grup GIAS (Grup de Recerca Innovació i Anàlisi Social de la Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés de la Universitat Ramon Llull) es va engrescar amb el projecte perquè estava en la línia dels seus objectius i, al març del 2015  vam signar un Conveni entre les dues institucions: Ajuntament i Universitat, per dur-lo a terme. El treball conjunt va ser fluid i el procés de la recerca, un camí d’aprenentatge per a tothom.

La nostra primera proposta va ser avaluar el treball en xarxa, però un cop exposada la història dels serveis socioeducatius municipals i com treballàvem, ens van aconsellar avaluar el model del treball i si es validava, teoritzar-lo.

Un cop acabat l’informe final de la recerca, es va publicar conjuntament amb el Departament de Treball, Afers Socials i Família de la Generalitat i la Universitat Ramón Llull, el llibre Valor Humà: El model relacional-vincular en el treball socioeducatiu a Castell-Platja d’Aro,  un llibret de lectura fàcil que explica el model, sense tecnicismes, en català, castellà, anglès, francès, àrab i rus, per repartir a la ciutadania. El 13 d’abril de 2018 es va fer la jornada de presentació de la recerca.

Tota aquesta feina va provocar un efecte transformador dels serveis, ja que també va posar de relleu els aspectes a millorar, ajudant-nos a posar base, enfortir, expandir i aprofundir en el model de treball.

Aquesta recerca va permetre validar la hipòtesi què treballar des del Model Relacional-Vincular millorava la qualitat de vida de les persones, de la ciutadania. L’Ajuntament de Castell d’Aro, Platja d’Aro i S’Agaró ha fet des del 2019 una forta aposta, perquè aquest model sigui d’aplicació a tots els serveis que oferim com a administració.

https://dretssocials.gencat.cat/ca/detalls/Article/VALOR-HUMA-el-model-relacional-vincular-en-el-treball-socioeducatiu-a-Castell-Platja-dAro

 

JUSTIFICACIÓ

Els infants ben tractats desenvolupen una vivència de sí mateixos o autoestima positiva i segura, el què explica la seva felicitat i el seu interès pel món què els envolta què, poc a poc, van entenent i integrant. Això anirà acompanyant una representació de sí mateixos,  coherent amb les seves emocions i sentiments a la què, poc a poc, es van afegint característiques que corresponen als atributs físics, formes de ser i tendències de comportament , relació amb els altres i patrons adquirits de les dinàmiques familiars. Una autoestima  segura i confiada, una identitat sana i congruent, acompanyada d’una capacitat per modular emocions, comportaments i creences en funció del respecte a un mateix i als altres.

Una parentalitat i marentalitat competent i els bons tractes infantils que resulten d’ella, constitueixen la base de la resiliència infantil primària, és a dir, la capacitat que presenten els nens i les nenes ben tractats per afrontar la vida.  El paper de les famílies, pares i mares  és fonamental, però no hauria de ser l’únic. Hauria de formar part dels esforços i recursos coordinats que una comunitat posa al servei del desenvolupament integral de tots els nens i nenes.

Aquest bon tracte no correspon només a les famílies, tot i que les considerem l’eix principal, també són conseqüència dels recursos econòmics i dels serveis que la societat posa a disposició de les famílies i de la infància. Cada societat hauria de garantir els recursos necessaris per vetllar per la satisfacció de les necessitats i el respecte dels drets de tots els nens i les nenes.

El fenomen que actualment coneixem com a resiliència, és a dir: “la capacitat d’una persona o grup per a desenvolupar-se bé, per seguir projectant-se en el futur, malgrat esdeveniments desestabilitzadors, de condicions de vida difícils i de traumes a vegades greus” (Manciaux, M; Vanistendael, Lecomte, Cyrulnik, 2003) és una capacitat què cal fomentar. El desenvolupament de la resiliència té molt a veure amb la interacció de l’infant amb persones significatives de l’entorn.

 

COMUNITAT I ENTORN

Tenint en compte aquests factors, al nostre municipi treballem   des del bon tracte a la infància, amb la intenció posada en generar un context social just pels nens i nenes del municipi, generant espais respectuosos amb els drets dels infants que puguin facilitar la resiliència d’aquests, que posteriorment seran pares i mares resilients i promotors de resiliència pels seus propis fills i filles. Per aquest motiu,  i per treballar contra les desigualtats socials, els Serveis d’Atenció a les Persones s’organitzen de forma normalitzada reservant places pels infants més desfavorits. La participació en entorns normalitzats beneficia a tots els que hi participen  i provoca entorns sans on créixer.

Per generar aquests entorns és prioritària  una distribució justa de la riquesa, què es disposi d’un treball que permeti cobrir les necessitats bàsiques, l’accés a l’habitatge, l’atenció sanitària i el suport social. En el cas dels nens i nenes parlaríem d’una bona escola, ajustada a les dinàmiques familiars i connectada de debò amb l’entorn, amb uns  serveis adreçats a aquest col·lectiu  i un entorn comunitari afectuós i afavoridor que mantingui les seves accions coordinades i que disposi d’un projecte comú on tothom es senti partícip.

 

PROJECTES I SERVEIS:

FAMÍLIA:

Les relacions familiars són la base per acompanyar infants que creixin de forma saludable. Les famílies tenen la capacitat d’oferir un vincle segur, capacitat empàtica, models de criança adequats i participació dels pares i mares en  projectes que els donin suport social i informació adequada.

Per assolir tots aquests objectius, des de l’Ajuntament hem impulsat els següents projectes i serveis:

1. Espais d’acompanyament familiar

Dins d’aquest programa integral, la família ha de tenir un espai central fent dos accions principals, per una banda, donant-li lloc en els serveis d’atenció als infants  i,  per altra, creant més espais on es pugui acollir a totes les famílies.

1. Espais Familiars. Varen néixer fa mes de 20 anys amb l’objectiu de donar un espai, un servei d’acollida i d’acompanyament educatiu a les famílies, coordinat per professionals de l’ajuntament especialitzats on es facilita l’intercanvi, el creixement i el suport a la criança. S’ofereixen a les famílies diferents espais de joc i relació on trobar-se amb altres famílies amb fills, des del naixement fins als 6 anys,  compartint i acompanyant-se mútuament.

La finalitat dels Espais Familiars és acompanyar les famílies per escoltar-les i acompanyar-les, ajudant i potenciant les relacions de caire vincular, familiar, grupal i comunitari, normalitzant i respectant els valors i costums de cada família en relació a l’educació i l’atenció dels fills, fomentant una parentalitat/marentalitat positiva.

2. Famílies per famílies. És una proposta de mentoratge impulsada per l’Ajuntament que considera què les famílies poden fer costat a d’altres famílies de forma solidària, mitjançant actuacions molt ben planificades i orientades a la superació de dificultats amb les què es poden trobar, en temes educatius, de salut, laborals o socials.

Famílies per famílies busca la promoció de les potencialitats de les persones i famílies, així com del treball en xarxa. És una resposta solidària per  fer front a la crisi i a l’aïllament social i una oportunitat per a que els participants i el municipi creixin en xarxes socials de suport i en cohesió, fomentant valors com: la solidaritat, l’apoderament, l’autodeterminació, l’autoestima, el respecte, l’aprenentatge i el sentiment de comunitat.

3. Grup multifamiliar. És un espai grupal impulsat per l’Ajuntament i el Consell Comarcal del Baix Empordà, per a les famílies i representatiu del marc social dels seus integrants, és a dir: gent de totes les edats, característiques socioculturals i professions. Qualsevol temàtica humana pot ser tractada des d’una perspectiva interfamiliar. Un cop cada 15 dies les persones assisteixen al grup i poden  treballar les seves dificultats emocionals, familiars i/o relacionals  en teràpia grupal.
4. Reunions del grup familiar. És un model que activa la participació de la família en el pla d’acció de la prestació dels Serveis socials. Les famílies experimenten un apoderament i reconeixement, es tracta de l’activació i participació de xarxes socials pròpies en la resolució dels problemes. Les famílies se senten responsables dels seus propis procediments. És un mètode universal per a totes les situacions que passen a la vida.

 

INFÀNCIA

Els infants i adolescents estan en un procés de creixement i de “construcció” de la seva persona i és per aquest motiu que és necessari ajudar-los des de la família i des dels seus entorns habituals: família, família extensa, escola, Casa Lila, Joventut, Espais Familiars, Multiesport, PASE,… a descobrir-se a sí mateixos i a descobrir les seves capacitats.

Així doncs, veiem el creixement dels infants i adolescents com un teixit on es va barrejant la llana de les capacitats pròpies dels nens i nenes, amb  la seda afectiva i social, resultat de dinàmiques familiars i comunitàries de bon tracte (Barudy).

1. Casa Lila. Espai lúdic, educatiu i de relació impulsat per l’Ajuntament, basat en el joc lliure on els infants aprenen a créixer, compartir, construir, relacionar-se i Està adreçat a nens i nenes de 3 a 12 anys. Crea les condicions necessàries perquè els infants desenvolupin una activitat lúdica sana i creativa, regulada per les normes de convivència. L’Ajuntament dota el servei amb un equip de professionals integrat per: 1 educadora responsable de l’àmbit, 2 directores i una desena de monitors que pot augmentar segons les necessitats. Els monitors de la Casa Lila arriben a una cinquantena quan es posen en marxa els casals d’estiu que cobreixen les necessitats de les famílies i la mainada durant l’època de màxima activitat laboral en el nostre municipi. L’equip educatiu participa de les CAEIS socials dels centres, sempre que cal,  per tractar aspectes que afecten els infants i ajudar-los. Enllaç Casa Lila
2. Projecte Escoles. És un projecte lúdic-educatiu impulsat per l’Ajuntament i coordinat amb els centres educatius públics, que utilitza el joc com a eina educativa per afavorir el desenvolupament dels infants d’una manera integral i harmoniosa. L’objectiu és treballar les habilitats sòcio-emocionals, potenciar la imaginació, la coeducació,  la creativitat i la relació entre iguals.   Són dues sessions al curs a totes les aules d’infantil i primària de les tres escoles.
3. Programa de Suport a les Escoles Públiques del municipi impulsat per la Unitat d’Esports. Des de l’Ajuntament es dona suport a les 3 escoles públiques del municipi: Vall d’Aro, Els Estanys i Fanals d’Aro. L’objectiu d’aquest programa és fomentar la pràctica de l’esport com a vida saludable i facilitar les tasques dels centres escolars en matèria esportiva.

 

ACTIVITATS ESPORTIVES:

• Psicomotricitat

Dirigida a infants de I3, I4 i I5.

Formació i desenvolupament dels aspectes motrius bàsics dels infants a través d’accions corporals: jugar, saltar, manipular objectes, etc. D’una manera lúdica es treballen conceptes relatius a l’espai, el temps i altres destreses motrius, així com la relació amb altres infants. A més a més, s’aplica la metodologia de B. Aucouturier amb l’objectiu que els infants es moguin, s’expressin i es comuniquin emocionalment.

 

• Fem més Esport Sub 9

Dirigida a infants de 1r, 2n i 3r de primària.

Formació i desenvolupament dels aspectes motrius bàsics mitjançant la iniciació esportiva no reglamentada (jocs preesportius: atletisme, bàdminton, bàsquet, handbol, hoquei, tennis, natació, vela, etc).

 

• Fem més Esport  Sub 12

Dirigida a infants de 4t, 5è, 6è de primària.

Educació integral de l’infant a través d’un model esportiu educatiu adquirint capacitats habilitats i coneixements tècnics, però també actituds, valors i normes de caràcter personal. Esports: atletisme, bàdminton, bàsquet, handbol, hoquei, tennis, natació, vela,…

 

• Casal Esportiu

És un projecte impulsat i organitzat per l’Ajuntament dirigit a infants de 8 a 12 anys que vulguin passar l’estiu gaudint de l’esport i de l’entorn natural, educant la vida saludable i evitant el sedentarisme.

 

• Activitats aquàtiques ( vela paddle surf, caiac,..)

Activitat adreçada a l’alumnat de 5è i 6è de primària de les 3 escoles públiques escolars del municipi amb l’objectiu de fomentar la pràctica de la vela aprofitant les facilitats del nostre entorn natural i garantint que qualsevol infant pugui gaudir d’esports que podrien ser considerats com a elitistes.

PLA PER A L’EXCEL·LÈNCIA EDUCATIVA ZONA ESCOLAR VALL D’ARO

Aquest pla va néixer l’any 2011 com una iniciativa pedagògica de tos els centres escolars públics de la Vall d’Aro en el marc dels objectius del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya relatius a la millora de la cohesió social i dels resultats acadèmics.

La zona escolar Vall d’Aro està formada per 5 centres escolars públics  de dos municipis: Castell d’Aro, Platja d’Aro i S’Agaró: les escoles: Fanals d’Aro, Els Estanys, Fanals  d’Aro  i Vall d’Aro i l’Institut Ridaura;  i Santa Cristina d’Aro: Escola Pedralta.

És una zona amb singularitat pròpia i un teixit social i economia basats en el sector turístic i de serveis. El Pla s’ha impulsat gràcies al treball transversal que s’ha dut a terme entre les direccions i el professorat, els Serveis Educatius de zona, els SSTT d’Educació a Girona i els ajuntaments de Castell d’Aro, Platja d’Aro i S’Agaró;  i Santa Cristina d’Aro.

L’objectiu del Pla és arribar fins on permetin les capacitats de cada alumne, no com a concepte segregador ni d’elit, sinó inclusiu, ja que el Pla preveu activitats per a tot l’alumnat, sense distinció, oferint-los moltes oportunitats per créixer individualment i de manera col·lectiva, reconeixent que tots els alumnes tenen competències en les que poden destacar. L’excel·lència per a tothom.

 

PROTOCOL MUNICIPAL PER A LA PREVENCIÓ DE L’ASSETJAMENT ENTRE IGUALS I LA PROMOCIÓ DE LA CONVIVÈNCIA

Aquest Protocol ha estat pioner a Catalunya per la seva total transversalitat i pel treball conjunt fet des de tots/es els agents que treballen amb Infància i Joventut al municipi. Posa el seu accent màxim en les accions preventives que s’incorporen de forma natural a tots i cada un dels serveis que atenen a la Infància i adolescència: escoles, institut, Espais Familiars, Llar d’infants, Educació, Casa Lila, Casal Júnior, Espai jove, Activitats Esportives, Serveis Socials, Policia municipal i MMEE.

Aquest Protocol té un recorregut de 9 anys i ha anat desplegant accions ( formació de tots els professionals, xerrades amb famílies, tallers sistemàtics anuals a primària i secundària de forma que tots els infants i joves són formats en aquest tema i prenen consciència de les seves accions i conductes; accions preventives als patis, APP de denúncia  i contacte directe amb persones que els poden ajudar de forma confidencial)  què han donat resultat a una manera d’intervenir que permet prevenir l’assetjament abans que aparegui i, en cas que es doni,  intervenir en les etapes més primerenques.

Amb la voluntat d’abordar aquesta problemàtica es va realitzar un treball conjunt que va donar com a resultat el primer Protocol Municipal què va veure la llum al setembre de 2016. Aquest protocol ha estat revisat i ampliat sistemàticament, incorporant noves mirades i evolucionant els circuits.

La publicació del Protocol Municipal és alhora una acció preventiva de promoció de la convivència. No es tracta només d’una millora de circuits i una forma de fer xarxa, sinó què també és una proposta d’innovació pedagògica en el camí cap a un poble on tots els i les agents són educatives, tant a l’educació formal com a l’educació no formal o la informal. Aquí, cada ciutadà té la possibilitat d’esdevenir agent de canvi i contribuir a fer créixer la convivència.

La  Guia vol esdevenir un recurs per facilitar a tots els i les professionals l’accés al Protocol de forma senzilla i pràctica. La seva creació ha estat gràcies a la col·laboració amb la Plataforma PDA Bullying i l’assessorament integral d’Equip SEER, qui ha certificat com a bona pràctica tota la tasca que hem dut a terme en el nostre territori.

 

PROGRAMA INTEGRAL D’EDUCACIÓ AFECTIVO SEXUAL

El Programa Integral per impulsar una educació afectiva i sexual és una acció transversal que engloba els diversos serveis educatius i socioeducatius del municipi que atenen infants, adolescents i les seves famílies. Sorgeix d’una necessitat comuna de posar mirada en l’educació sexual i afectiva i que contempla la implicació i participació dels diferents agents de la xarxa; les tres escoles (Fanals, Estanys i Vall d’Aro), l’Institut Ridaura, la Unitat de Joventut, la Unitat d’Infància, la Llar d’Infants, la Unitat d’acció social i comunitària, els Espais Familiars, la Unitat d’Esports, Salut,  Igualtat i Diversitats.

Té com a finalitat fomentar una educació afectiva i sexual respectuosa i lliure de prejudicis i estereotips, on infants i adolescents puguin créixer en un entorn educatiu, social i familiar que posi en valor la consciència i coneixement de la pròpia sexualitat; així com la importància de poder establir relacions afectives sanes que ens ajudin a prevenir situacions d’abusos.

El Programa Integral engloba diverses fases amb accions a desenvolupar que van destinades als infants i adolescents i a les seves famílies.

 

CONCLUSIONS

Després de més de 10 anys de prova pilot, tota la comunitat educativa del municipi de Castell d’Aro, Platja d’Aro i S’Agaró, les AFA, les famílies, els centres educatius públics del municipi i l’Ajuntament de Castell d’Aro, Platja d’Aro i S’Agaró   considerem que la jornada contínua no és un fet puntual, sinó que és un eix fonamental de l’engranatge estructural del model educatiu del nostre municipi,  creat després de més de 10 anys de treball en comú de molts agents socials, què incorpora tot un seguit de serveis a les famílies,  què es complementen i enriqueixen entre ells.

Perquè necessitem què la jornada contínua esdevingui una realitat permanent al nostre municipi:

1. Castell d’Aro, Platja d’Aro i S’Agaró com a Ciutat Educadora, aposta per la millora de la qualitat del sistema educatiu, per la lluita contra l’abandonament escolar, per la coeducació i per l’èxit educatiu del conjunt de la ciutadania, ja que l’escola juga un paper central en la reducció de les desigualtats. De la mateixa manera, incorporem les cures com una estratègia fonamental per garantir que totes les persones compten amb els suports necessaris per a desenvolupar-se amb plenitud i dignitat, al llarg de les diferents etapes de la vida. El model de jornada contínua dona resposta a les necessitats de la nostra ciutadania al ser un puntal de la conciliació laboral i familiar, tal i com posen de manifest les famílies segons la darrera enquesta de novembre de 2021.

 

           Enquesta adreçada a les famílies

 De les 779 enquestes en van respondre 749. Això ens confirma l’alta participació de les famílies, ja que suposa un 96,15% de participació. Tan sols un 3,85% no va   respondre o era absent en el moment de fer l’enquesta.

 En aquesta enquesta es demanava a les famílies si estaven d’acord o no amb l’horari de la jornada contínua. El resultat fou: 749 enquestes contestades de les quals 733 van ser afirmatives, i 16 van votar en contra.

 

         Enquesta adreçada a l’alumnat

L’enquesta anava dirigida a determinar el grau de satisfacció de l’alumnat sobre la jornada contínua amb  4 opcions: gens, poc, bastant i molt. Es va fer als escolars de 1r a 6è de primària. De les 540 enquestes  van ser contestades 508 (94,07%); i no es van contestar 32 (5,93%).

         Resultats:

87,40% considera molt satisfactòria la jornada contínua

9,84% ho considera bastant satisfactòria

2,36% poc satisfactòria

0,39% gens satisfactòria

 

           Enquesta adreçada als docents

 Una tercera línia d’opinió és la dels docents. En aquest cas dels 63 docents el 100% considera molt alt el grau de satisfacció de la jornada contínua.

 Les conclusions a les què podem arribar una vegada analitzades les dades és que tant les famílies, com l’alumnat  i els docents consideren que aquest model de jornada contínua i tots els serveis que se’n deriven, tenen un molt alt grau de satisfacció.

  L’alt índex de participació demostra el compromís per part de tots en mantenir aquesta jornada contínua.

 

2. Un percentatge alt de la nostra població resideix en urbanitzacions situades lluny del nucli urbà. La baixa densitat i la mono funcionalitat d’aquestes zones implica una gran complexitat dels desplaçaments. S’ha de tenir en compte que la vialitat interurbana no permet la mobilitat dels vianants entre els nuclis, entre els què no hi ha una continuïtat edificada, dificultant per tant els desplaçaments a peu i originant  què la majoria dels desplaçaments es realitzin en vehicle privat.

Amb la jornada partida les famílies havien de fer  8 desplaçaments diaris,  que podien reduir-se, en el millor dels casos a 4 desplaçaments  si l’infant era usuari del servei de menjador. Aquests desplaçaments coincidien en molts casos amb la jornada laboral de les famílies afegint-se, per tant, la dificultat de qui portava la mainada a l’escola.

La jornada contínua va suposar la reducció d’aquesta problemàtica en els desplaçaments, tant per coincidir amb els horaris de la jornada laboral, com per la educció en la despesa que suposava per a les famílies pels desplaçaments diaris. L’horari de la jornada contínua dona la possibilitat  de menjar en família, garantint també què qui tingui necessitat de fer ús del menjador escolar ho pugui fer, trobant una continuïtat, en cas de necessitat,  amb les activitats extraescolars organitzades per les AFA o per l’ajuntament.

3. La jornada contínua ha suposat aprofundir en el treball en xarxa entre els professionals de l’Ajuntament, dels centres educatius públics i de les AFA. La seva implementació va comportar un esforç per coordinar tots els serveis que s’oferien com a extraescolars amb l’objectiu de no duplicar-los i  posar a disposició de les famílies activitats més variades  que cobrissin totes les franges horàries necessàries.  L’avançament dels horaris de l’activitat extraescolar ha comportat   una millora per respectar el temps de convivència familiar de tarda i vespre, així com el temps de descans.

 

4. El treball en xarxa i aquesta connexió entre l’educació formal i no formal que ens ha facilitat la jornada contínua, ha permès que els infants es vegin beneficiats de tots els continguts escolars i que a les tardes puguin gaudir d’aprenentatges complementaris en contextos educatius lúdics. Serveis als que accedeixen tots els infants de forma normalitzada tinguin o no recursos econòmics. Aquests serveis normalitzats tenen places reservades  per garantir l’equitat entre les nenes i nens del municipi.

 

5. La jornada contínua ha suposat, en el cas del nostre municipi, un punt a favor a l’hora d’establir horaris saludables d’activitat escolar, àpats, activitats lúdiques i descans. La dificultat d’accés als centres educatius no ve marcada pel temps que es tarda en el desplaçament, sinó per la dificultat de mobilitat en sí. Per tant, quan la jornada lectiva acaba a les 14 hores,  la mainada tarda molt poc en arribar a casa seva i  seure a taula amb la seva família, cosa impossible amb una jornada partida donat que entre les 12 i les 13 hores la majoria de la nostra ciutadania encara estan al seu lloc de treball.

 

6. Amb l’objectiu de garantir serveis, la posada en marxa de la jornada contínua va suposar també haver-nos de  coordinar amb el Consell Comarcal del Baix Empordà per adaptar els horaris del servei de menjador i del transport escolar no obligatori, que trasllada l’alumnat que resideix al nucli de s’Agaró fins els centres educatius de Platja d’Aro.

 

7. El professorat de les escoles ens ha posat també de manifest què la jornada contínua ha suposat una millora en la coordinació i el treball en equip dels docents entre els centres. Des de la seva aplicació s’han dut a terme millores pedagògiques i organitzatives i la implementació de nous projectes.

 

8. L’Ajuntament ha fet una aposta important al llarg dels anys en l’àmbit d’Educació tant en recursos humans com econòmics. Recursos que vàrem augmentar significativament quan es va implementar la jornada contínua per impulsar nous projectes des de diferents Unitats de l’Ajuntament: Pla per a l’Excel·lència Educativa, Projecte PASE, Casa Lila,   Casals d’estiu, Espais Familiars, Multiesport, Psicomotricitat, Programa de Suport a les escoles…